· BLOC D'EN FRANCESC PUIGCARBÓ
English French German Spain Italian Dutch Russian Portuguese Japanese Korean

DIPOSITIN LES ARMES!

La primera reunió de la mesa després de vacances també va servir per acordar un protocol d’actuació per l’accés dels cossos policials al Parlament. Després que la Guàrdia Civil es personés a la cambra catalana el 20 de juliol per demanar informació sobre el diputat no adscrit Germà Gordó, imputat en el cas 3%, la mesa va aprovar ahir un text per regular aquest tipus d’actuacions. 
Segons el document, al qual ha tingut accés l’ACN, la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, serà qui haurà d’autoritzar l’entrada dels agents, els quals “dipositaran les armes en un armari i hauran de mantenir el rostre descobert mentre siguin dins el Parlament”. El text també estableix que tant els agents com el fiscal s’hauran d’identificar davant dels Mossos al Parlament.
En llegir aquesta noticia relativament surrealista, no he pogut evitar evocar uns poemes satírics i de sóngoro cosongo de Nicolás Guillén, el gran poeta cubà:

El Presidente, reunido
con el Gobierno completo
dictar acordó un decreto
prohibiendo todo ruido
Pero según se ha sabido,
ni perezoso ni tardo
hizo el Congreso un resguardo
de acuerdo con Caramés,
¡para cuando el ruido es
ruido de bomba o petardo!

*

Ha causado sensación
como noticia ninguna
la noticia de que hay
una tremenda conspiración.
Ya encontraron un cañón,
dos cornetas y una espuela:
Así que estamos en vela,
suspirando como locos...
¡Señores, éramos pocos,
y en eso parió la abuela!

*

 MARIANO BEMBÓN 

¿Po qué te pone tan brabo,
Cuando te disen Mariano bembón, 
si tiene la boca santa, Mariano bembón? 
Bembón asl como ere tiene de to; 
Catalunya te mantiene, te lo da to. 
Te queja todabia, Mariano bembón; 
sin pega y con harina, Mariano bembón, 
majagua de dri blanco, Mariano bembón; 
sapato de do tono, bembón... 
Bembón asi como ere, tiene de to; 
Catalunya te mantiene, te lo da to. 

(canviant negre per Mariano i Carida per Catalunya)

*

 TU NO SABE INGLÉ

Con tanto inglé que tú sabía,
Bito Mariano,
con tanto inglé, no sabe ahora
desi ye.
La mericana te buca,
y tú le tiene que huil:
tu inglé era de etrái guan,
de etrái guan y guan tu tri.
Bito Mariano, tú no sabe inglé,
tú no sabe inglé,
tú no sabe inglé,
No te enamore ma nunca,
Bito Manué,
si no sabe inglé,
si no sabe inglé.

*

NOMÉS ÉS UN INFORME


No conec a l'historiador Josep Abad, autor de l'informe on suggereix els canvis de noms d'alguns dels carrers o places, sent un d'ells Antonio Machado, a qui per cert en Miquel Martí i Pol li va dedicar un curt i sentit poema: compliment a Antonio Machado:

No t'he dut flors, Antonio, t'he portat 
un silenci amorós, per no interrompre 
el teu íntim diàleg amb la mort 
que fa tants anys que dura. Compartir-te 
ha estat deturar el temps, per retrobar-me 
més ingenu que mai i amb un sanglot 
a flor de pell, com una criatura. 
No t'he dut res, Antonio, però estimo 
més que abans aquest mar que m'ha vist créixer 
i prop del qual confio de morir 
d'ençà que he vist que tu m'hi acompanyaves.

Miquel Martí i Pol
Llibre de les solituds

No sé que és pitjor si l'extremisme radical d'Abad en un text que nomès és una proposta de l'Ajuntament, o la quantitat de bestieses que s'han dit sobre ell, l'Ajuntament i el radicalisme procesista bolivarià, nazi, separatista. Caldria manifestar en primer lloc, que és la opinió d'una persona sobre una serie de personatges que considera per diferents motius no haurien de donar el seu nom a carrers o places de la ciutat, i obviàment no tots eren franquistes, per una pura questió de cronología històrica, i histèrica i no històrica ha estat més d'una reacció desaforada vers Abad, barrejant-hi l'ajuntament, el sumsum i el corda en un totum revolutum. Titllen a Abad d'ignorant i els qui ho fan si que ho son, perque en tot aquest lamentable assumpte, al darrere no hi ha més intenció que perjudicar a l'Ajuntament de SBD i  de rebot al procés, començant per la filtració de iSabadell.cat, qual precogs anticipant uns fets que encara no s'havien produït.
Josep Abad, que com deia al començament no tinc ni idea de qui és, s'ha limitat a complimentar un informe que li han demanat, i ell ho ha fet d'acord amb com veu les coses i els fets, hi i està en el seu dret, almenys encertat o errat, és honest, i argumenta el perquè aconsella aquestes retirades dels noms d'alguns personatges del nolmenclàtor, i es possible que en bastants dels casos no vagi massa errat, com el Marques de  Comillas i algún altre. 
Això dels noms dels carrers, és el compte de l'enfadós, a la Ronda Zamenhoff els franquistes li varen cambiar el nom per Ronda Alcazar de Toledo per que pensàvem que Zamenhoff (el pare de l'esperanto) era un perillós comunista, posteriorment va recuperar el seu antic nom. Casos com aquest n'hi ha un munt arreu del país, i tot per posar-hi noms, que hi posin números com a Manhattan, o res com a Pyonyang on no hi ha noms als carrers ni números a les vivendes, per despistar a l'enemic en cas d'invasió, i problema resolt per sempre. Els carters s'ho pasarien d'allò més bé.
A tall d'inventari, deixar constància que ha estat aquest consistori de l'ajuntament de Sabadell qui ha retirat el nom i les plaques de la plaça Marcet, Josep María Marcet i Coll exalcalde falangista de conveniència de Sabadell.
Aquí, es podria dir parafrasejant la célebre frase de James Carville, asesor del demócrata Bill Clinton: nomès és un informe estùpids. Keep calm! són coses que ja pasen a l'agost.

Ho cantaba el Gavaldà: Que arribi l´agost, vital i enganxós, per treure´ns les presses i recuperar la tendresa del món. Que arribi l´agost, feixuc i mandrós que ens fa recordar la bellesa del temps que passa a poc a poc. Ja ho deia Genaro Talens, la poesía serveix per informar de les nostres negligencies i treure el millor de nosaltres, com en Miquel o Gavaldà.

DON'T BE A SUCKER


Una pel·lícula de propaganda antifeixista distribuïda després de la Segona Guerra Mundial s'ha propagat a les xarxes en els dies posteriors a la manifestació racista de Charlottesville que va concloure amb una persona morta i 20 ferides.
No siguis estúpid va ser difosa en 1947 pel Departament de Guerra dels EUA. La pel·lícula de 17 minuts mostra a un home lamentant que els afroamericans i els "estrangers" estiguin quedant-se amb els llocs de treball, abans de deixar patent els paral·lelismes entre el nacionalisme blanc i l'ascens al poder del partit nazi a Alemanya.

Un extracte del film va ser compartit per moltes persones a Twitter el diumenge, expliquen a el diario.es, el que va fer que la gent relacionés l'escena amb l'actual clima polític dels EUA. Michael Oman-Reagan, de la Universitat Memorial, del Canadà, va ser un dels primers que va compartir No siguis estúpid. "El vídeo antifeixista de 1947 fet pels militars dels EUA que ensenya als ciutadans a evitar ser enganyats per gent com Trump és rellevant de nou", va escriure en un tuit retuitejat més de 150.000 vegades.

És fàcil comprovar per què No siguis estúpid va tenir tal impacte. L'escena s'inicia amb un home dalt d'una caixa que es presenta com un "americà americà" i que es llança contra la gent "que es queda amb les ocupacions que em pertanyen" davant d'una audiència que sembla recolzar les seves paraules.

"He sentit aquestes coses abans, però mai esperava escoltar-les en Amèrica", diu un home amb accent europeu. Està al costat d'un home amb barret gris que sembla rebre bé el missatge que escolta, fins que l'orador diu que els EUA també ha de desfer-se dels maçons.

"Què hi ha de dolent amb els maçons? Jo sóc maçó. Ei, aquest tipus està parlant de mi", diu l'home del barret.

"I això ho canvia tot, no?", Respon l'home de l'accent europeu. Explica que va créixer a Hongria abans de convertir-se en professor d'universitat a Berlín. A Alemanya, diu, "vaig escoltar les mateixes paraules que estem escoltant avui".

"Però llavors vaig ser un idiota. Vaig pensar que els nazis estaven bojos, que eren uns fanàtics estúpids. Però desgraciadament no va ser així", continua. "Mira, ells sabien que no eren prou forts per conquerir un país unit. Per això, van dividir als alemanys en grups més petits. Van utilitzar els prejudicis com a arma per paralitzar a una nació".

RESIGNACIÒ


Un article d'Antoni Puigverd a la Vanguardia que és d'una honestedad que, sobretot venint d'ell, cal agraïr i valorar. Compte per que estàn passant coses i actuacions que fan que uns quants - de moment - resignats amb el procés, deixin de ser-ho. 

Quan l’independentisme va sortir del marge per convertir-se en el principal nervi català, vaig descriure’l com una reacció al·lèrgica a una llei que no deixa ni tan sols la sortida contemplada per la llei (i no és un joc de paraules: el TC ­avisa que el referèndum no es pot fer; però en una famosa sentència del 2010 va esmenar un referèndum que sí que es podia fer).

El Govern central, així com els mitjans, els tertulians i quasi tots els partits espanyols proposen una sortida: “Canvieu la Constitució”. Ho diuen seriosament, però sembla una burla, ja que la societat espanyola se sent ben còmoda amb la Constitució i no té cap ganes de canviar-la. Certament: cada ciutadà fa un esforç d’adaptació al comú, però més enllà d’aquest esforç genèric, la majoria dels ciutadans espanyols senten que la Constitució és un vestit que els va força a mida (només el qüestionen els indignats, que encarna Podem; també se n’han sentit exclosos).

Els catalans van votar la Constitució: esperant que el vestit no es tornaria una cotilla. Ara molts d’ells troben que comprimeix de manera abusiva i asfixiant. Però no tenen força demogràfica per canviar-la. Se senten engabiats. Lògicament, la ciutadania espanyola ho viu d’una altra manera: no pot, ni vol, entendre les il·lusions i problemes del catalanisme. Per això s’han popula­ritzat en tertúlies espanyoles les visions caricaturesques (el tòpic de la pela) o els judicis temeraris sobre els catalans (estan malalts, adoctrinats, fanatitzats, fracturats...). La trista conclusió d’aquest panorama és que només hi ha dues sortides: resignació o ruptura.

Predicar la por i demanar resignació ha estat la recepta dels moderats catalans, que no poden oferir res més que el seu desig de diàleg, ja que l’Estat ha negat per activa i passiva el diàleg sobre les tres substàncies: finançament, cultura pròpia i competències. De fet, l’Estat insisteix fins a extrems grotescos en la uniformació. Per exemple: ara no deixa que el Govern del president Puig es dirigeixi en valencià al de Puig­demont. Aquest context empeny en­cara més els independentistes a tirar pel dret. Molts no volen saber que la cosa acabarà malament. D’altres sí que ho saben i, tanmateix, persisteixen en el seu camí. De manera fatalista, com qui, conscient de la irreversibilitat de la seva malaltia, tria l’eutanàsia. Rebutgen les cures pal·liatives que prometen els moderats (els quals, de fet, no tenen a la farmaciola ni una aspirina per oferir).

L’aeroport del Prat s’ha convertit en la metàfora que ho resumeix tot: fa deu anys, moderats i empresaris van de­manar des de l’Iese la descentralització aeroportuària. L’Estat no va cedir. Els moderats van callar. Aena, que representa els interessos de l’Espanya radial, va privatitzar-ne parcialment la gestió. Resultat: Aena extreu enormes bene­ficis del Prat mentre li redueix la inversió en seguretat i serveis. Jo puc ser contingut personalment, però no puc tancar els ulls a la realitat. Davant d’aquest panorama, no tinc l’atreviment de recomanar contenció, és a dir, resignació.

Resignació - ANTONI PUIGVERD 
lavanguardia-com

MACHADO, L'ANTICATALANISTA

L'Ajuntament de Sabadell per boca d'ERC desmenteix aquesta informació de el periódico. Ho fa a twitter

Ho expliquen a el periódico: un informe demana canviar de nom la plaça Antonio Machado de Sabadell per "anticatalanista", el text, encarregat per l'ajuntament, també proposa modificar els carrers dedicats a Goya, Góngora o Quevedo per ser exemples del "model pseudocultural franquista"

L'aplicació de la llei de memòria històrica a la llista de carrers dels municipis espanyols està donant lloc a nombroses polèmiques, com la que s'ha donat a Madrid amb la paralització del canvi de nom del carrer Millán Astray per decisió judicial. L'últim episodi té lloc a Sabadell i, si s'aplica un informe encarregat per l'ajuntament, segur que portarà cua.

Segons va avançar el digital 'iSabadell.cat' i detalla aquest dimarts 'El Mundo', el document elaborat per l'historiador Josep Abad proposa modificar el nom de la plaça dedicada al poeta Antonio Machado, ja que considera que "sota l'aurèola republicana i progressista amb què s'ha revestit la seva figura hi ha una trajectòria espanyolista i anticatalanista". Al mateix sac que l'autor de 'Campos de Castilla' -que va morir el 1939 a Cotlliure (Catalunya Nord) poc després d'exiliar-se fugint de les tropes franquistes-, Abad també hi col·loca Francisco de Quevedo, ja que els considera "hostils a la llengua, la cultura i la nació catalanes".

Altres noms que l'informe es planteja si haurien de continuar al nomenclàtor són els de Francisco de Goya, Calderón de la Barca, Garcilaso de la Vega, Luis de Góngora, José de Espronceda, Ramón de Campoamor, Gustavo Adolfo Bécquer, Leandro Fernández de Moratín, Tirso de Molina o Mariano José Larra, perquè són exemples paradigmàtics del "model pseudocultural franquista" que, segons l'historiador, s'hauria de corregir.

"Avui dia, els referents culturals són mundials i no estan restringits a Castella -en detriment dels referents culturals propis- com en dictatorials temps passats, o almenys no hi haurien d'estar", afegeix Abad en el seu text, alhora que insta a adequar el nom dels carrers de la ciutat "a la realitat sabadellenca, catalana i mundial" per "desfer-se de les últimes rèmores d'un nomenclàtor que era una eina de propaganda franquista i castellanista espanyolista (tant a nivell de personatges com a nivell històric, geogràfic i cultural)".

Seguint aquest raonament, l'historiador també suggereix renovar els noms dels carrers dedicats a Agustina de Aragón, Bailèn, Dos de Maig, Numància, Covadonga, Franciso Pizarro, Rif, Tetuan, i fins i tot a Dolores Ibárruri 'la Pasionaria' o a Rafael de Riego, el creador de l'himne de la República.

El consistori, governat per Unitat pel Canvi, ERC, Crida per Sabadell i Guanyem, va encarregar l'informe, però, segons explica a 'El Mundo' la regidora de Cultura, Montserrat Chacon (ERC), el van sol·licitar per "disposar d'una fotografia amb què començar a treballar". "És una eina més, una proposta, no significa que el que l'informe digui és el que hàgim de fer", afegeix Chacon.
Ara, el document ha estat enviat a les entitats de la ciutat perquè decideixin si hi volen incloure alguna modificació i, posteriorment, haurà de ser avalat pel govern local. Més que govern és desgovern o despropòsit, quan és vol ser escrupulosa o políticament correcte passen aquestes coses. Llevat dels franquistes cent per cent, la resta de noms de carrers s'haurien de deixar tal qual es varen posar al seu dia, amb les llums i ombres dels personatges dels mateixos. En el cas de Machado, que segurament el debía posar algun ajuntament postfranquista, es debia -suposo- a la seva tasca com a poeta, no per la seva posició personal sobre Catalunya, bastanta lògica i raonable pel seu temps i entorn, per cert...., a veure si després d'haver escrit aixó: “Castilla miserable, ayer dominadora, envuelta en sus andrajos desprecia cuanto ignora.”, es quedarà el poeta sense cap carrer en tot el país.
NOTICIAS 24/7 - EL PERIODICO