M'estic plantejant seriosament demanar un recurs d'ampara o asil politic no sé on. Pertanyo a un grup molt més gran del que sembla, de gent que no és unionista, separatista ni oficialista, un grup de gent que no té qui el defensi ni alci la veu per a... ell. Som els que no estem amb ningú ni contra ningú, deixats de la ma de déu i dels homes, estem en terra de ningú, perjudicats per ambdós bàndols.
Recordem els versos de Gil de Biedma, però ni alló que ell proposava podem fer, no som d'enlloc ni tenim cabuda enlloc, estem en una espècie de purgatori (mai millor dit), i no per indefinició, sinó potser per tenir les idees excessivament clares, malgrat ningú ens vulgui escoltar. Tenim un problema, i no sabem com resoldre'l. No podem ser catalans si no som antiespanyols - ens diuen - i no podem ser nomès espanyols perquè som o pretenem ser catalans. El que deia, tenim un problema, estem en un cul-de-sac sense possibilitat de sortida, cansats, profundament cansats i fastiguejats dels uns i dels altres. 
Share To:

Francesc Puigcarbó

COMENTARIS:

22 comentaris

  1. Em demano el carnet numero dos del teu club.

    - N´estic tip de tot el espectre polític català. No em sento representat per ningù.

    - N´estic tip d´això que en dien el "procès", que no va en lloc y nomès serveix perque algùns justifiquen la seva nòmina a final de mes, i vulguin encara passar per "patriotes".

    - N´estic tip del gobern centràl que no acaba d´entendre, o no vol fer-ho, que tot aixó es un malestar que te las seves arrels en el maltracte economic, politic i culturàl que estem soportan a Catalunya desde fà décadas.

    - N´estic tip de las pressions de la resta de presidents autonómics perque els catalans no tinguem un régim económic propi per por a perdre els cales que els hi plouen desde Catalunya pasan per la canonada de Madrid

    Com va dir Estanislau Figueres, primer president de la primera República :
    " Señores, voy a serles franco : estoy hasta los cojones de todos nosotros".

    I aixó que encara no hem vist tot.

    Una abraçada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Recordo la frase d'Estanislau Figueres. Benvingut al club.

      Elimina
  2. m'identifico, recordo un company de feina que quan parlàvem de política sempre deia 'la política m'avorreix', ja fa temps que em passa, la veritat... de tota manera ser del no-grup sempre és perillós i arriscat, no creguis, quan hi ha guerres són els que reben per totes bandes, per sort de moment no ha arribat la sang al riu

    ResponElimina
    Respostes
    1. així és JÚLIA, és allò de que eren dos i el tercer va rebre.

      Elimina
  3. ... i crec que el Figueras se'n va anar cap a París, de moment no en tinc la possibilitat

    ResponElimina
  4. oh! jo tinc familia a Montpellier, Nimes i Sete, per part de la dona, pero familia d'acollida.

    ResponElimina
  5. Coñooooooooooooooooo ¡¡¡¡llego tarde...Pues yo quiero el número 4 ¡¡¡

    Y de Gil de Biedma, vecino de barrio (vivía en Aragón 314), este trocillo de poema que nos parece tan actual:

    A Juan Marsé, Noche triste de octubre 1959.
    ...Definitivamente
    parece confirmarse que este invierno
    que viene será duro.
    Adelantaron
    las lluvias, y el Gobierno,
    reunido en Consejo de ministros,
    no se sabe si estudia a estas horas
    el subsidio de paro
    o el derecho a despido,
    o sencillamente, aislado en un océano,
    se limita a esperar que la tormenta pase
    y llegue el día, el día en que por fin,
    dejen de venir mal dadas.


    ¿Qué les parece? a que esto es acutual como la vida misma?
    salut

    ResponElimina
    Respostes
    1. no hi ha res de nou sota el sol, sempre és el mateix teatre, dolent, per cert.

      Elimina
  6. Francesc, el enlace no se puede abrir

    ResponElimina
    Respostes
    1. a mi se me abre, es este conocido poema de Gil de Biedma:

      En un viejo país ineficiente,
      algo así como España entre dos guerras
      civiles, en un pueblo junto al mar,
      poseer una casa y poca hacienda
      y memoria ninguna. No leer,
      no sufrir, no escribir, no pagar cuentas,
      y vivir como un noble arruinado
      entre las ruinas de mi inteligencia.


      Jaime Gil de Biedma.

      Elimina
  7. " o sencillamente, aislado en un océano,
    se limita a esperar que la tormenta pase ".

    Sembla que en Marsé va tindre una visió d´un paio barbut, que assegut al seu despatx, mira com la pluja empapa el jardí de La Moncloa fuman-se un puro. Ha penjat a la porta el cartell de "no molestar" i ha deixat dit que no el passin trucades.

    Dons bé, podriam formar un grup de blogaires, ens podriam dir "Els Descreguts".

    Salutacions

    ResponElimina
    Respostes
    1. seria un grup enorme, més que qualsevol grup de Wahstapp.

      Elimina
  8. Ara que penso, ¡¡ sempre ens quedará París !!, els alemanys anaban de gris i tu amb un vestit blau.

    ¡¡ Sam, tócala un altre cop !!.

    Una abraçada.

    ResponElimina
  9. «Tócala una vez» («Play it once») y «Tócala, Sam» («Play it, Sam») Diu la Wiki que això és el que es deia a la pel·lícula, tan en anglés com en castellà. Però mai Sam, tócala un altre cop, o tócala de nou Sam.

    ResponElimina
  10. Crec que pots comptar amb mi... la quota que no sigui massa cara...
    Per cert, puc demanar el 6?

    ResponElimina
  11. ADJUDICAT EL 6! ara, hauràs de passar la gorrilla, no en tenim ni cinc.

    ResponElimina
  12. Esto se pone guapo ¡¡¡ quiero ser el tesorerooooooooooooooooooooooooo ¡¡¡¡

    ResponElimina
  13. Per a ser tresorer és indispensable ser sord i mut, si no no es pot ocupar el càrrec.

    ResponElimina
  14. es que no me dejais naaa pa miii .
    Me paso a Ziudadanosssss.

    ResponElimina
  15. Em sap greu, si us puc ajudar m'ho dieu. Per a mi no sobra ningú a Catalunya. Ah!, i no us amoïneu, Arrimadas aviat serà la Presidenta de la Generalitat autonòmica de la regió catalana i podreu descansar.

    ResponElimina
  16. No hem parlat de que sobri ningú, hem parlat d'exiliar-nos simbólicament. Ah! Arrimadas no pot ser presidenta de la Generalitat, car de ser així, si que m'en vaig, però esperitat. C's serà la nova UPyD i sinó al temps,

    ResponElimina